Civil sirià es desespera veient les runes de la ciutat d’Aleppo / npr.org
El gener de 2011 la primavera àrab va arribar a Síria. L’onada dels moviments de protesta a favor de la democràcia i els drets humans va xocar contra la repressió del règim de Bashar al-Assad i es va iniciar una cruent guerra civil entre les autoritats i l’oposició. Gairebé 28 mesos després, segons dades de l’ONU, el conflicte ha deixat 71.000 morts, 6 milions de desplaçats, mig milió de refugiats i un país devastat. Els Estats Units, com a caps visibles de la comunitat internacional, s’han oposat al conflicte armat però la seva acció no ha anat més enllà de les paraules. La creixent pressió a la regió i la inoperància davant d’un bany de sang cada vegada més escandalós ha portat a l’administració Obama a enfrontar-se a un dilema: intervenir a Síria o no?
Són moltes les vies que podrien portar els Estats Units a entrar en el conflicte sirià. L’agost passat, mentre es sospesava l’ajuda militar als rebels, Obama va recordar al règim d’al-Assad que “la utilització d’armes químiques suposaria creuar la línia vermella”. Amb l’anunci per part d’Israel que tenien proves de l’ús d’aquests materials, les paraules del president dels Estats Units van cobrar força. La pressió de l’executiu de Benjamin Netanyahu, més interessat a evitar que arribin armes a Hezbollah que en la pròpia guerra, va portar a l’exèrcit israelià a bombardejar Síria en un acte que incrementa encara més la tensió entre els països d’una regió històricament conflictiva. Davant les moderades amenaces de Washington al règim sirià, els republicans van acusar Obama de “posar en perill els aliats a la regió i els interessos nacionals” i de “donar llum verda a al-Assad per utilitzar armes químiques amb total impunitat”. El problema del president demòcrata és que si es creuen “línies vermelles” i no s’actua amb contundència, els Estats Units perden força i credibilitat. Per això s’aferren a la manca de proves mentre decideixen el pla d’actuació.
Tot hi això, hi ha factors que recolzarien una possible negativa a l’entrada en el conflicte. Obama no s’embarcarà en una guerra sense confirmar l’ús d’armes químiques per part de Damasc. “Això ja ho vam fer en el passat i no va funcionar”, va rebutjar el president recordant la fracassada intervenció a Irak per part de George W. Bush. Una guerra que va començar amb l’errònia consideració de la intel·ligència estatunidenca que Sadam Hussein ocultava armes de destrucció massives. A més, un 62 per cent dels nord-americans s’oposen a actuar en territori sirià i, en una altra enquesta, un 45 per cert diu que només s’ha d’intervenir “si es confirma l’ús d’armes químiques”. També hi ha, però, factors externs. D’una banda, el possible alçament de l’islamisme radical després de la caiguda d’al-Assad, reforçat amb l’adhesió del grup de rebels d’al-Nusra a Al-Qaeda, valida la hipòtesi dels qui es neguen a donar armes a l’oposició siriana tement que siguin utilitzades contra els Estats Units. La Casa Blanca no vol que Síria es converteixi en el nou Afganistan, una de les principals bases del terrorisme sunnita. D’altra banda, l’Iran i Rússia segueixen de peu al costat de Damasc i això farà replantejar qualsevol acció militar en una zona tan calenta.
Si la primera prioritat de l’administració Obama era evitar un bany de sang a Síria, ara ho és que el conflicte no s’escampi als països veïns. Mentre els serveis d’intel·ligència estudien si s’han emprat armes químiques, el Pentàgon ha anunciat l’enviament de 200 soldats estatunidencs a Jordània per controlar que el conflicte no vagi més enllà de les fronteres sirianes. La tensió a la regió és màxima i qualsevol espurna pot fer encendre la flama.
The North Side 