Les negociacions sobre l’augment del sostre del deute públic castiguen el Partit Republicà

Publicat a Extramurs

L'speaker de la Cambra de Representants, John Boehner, il·lustra la situació actual del Partit Republicà

L’speaker de la Cambra de Representants, John Boehner, il·lustra la situació actual del Partit Republicà

Fa més de dues setmanes que el govern federal dels Estats Units es troba parcialment aturat. L’administració Obama havia d’acordar els pressupostos generals de les despeses públiques abans de l’1 d’octubre però no tot era a les seves mans. La decisió havia de ser ratificada pel Congrés, cambra controlada pel Partit Republicà, però els congressistes conservadors, amb majoria a la Cambra de Representants, no volien donar la mà a Obama sense treure’n una contrapartida. Així, van condicionar el pacte en els pressupostos de l’Estat a un ajornament de com a mínim un any de la reforma sanitària, l’ObamaCare, baluard i principal èxit de la segona legislatura del president. L’impossibilitat d’un acord ha portat al Govern a una paràlisi fiscal. Això significa que, dels dos milions de treballadors públics, 1,3 milions treballen durant el tancament i cobraran més endavant, mentre que els 800.000 restants esperen a casa que els polítics que van votar superin les diferències ideològiques i deixin de bloquejar el país.

Obama ha reiterat repetidament que no cedirà al xantatge tombant el que ha estat un pilar essencial de la seva política, una reforma sanitària que, a més, ha estat ratificada pel Congrés i pel Tribunal Constitucional, i acceptada massivament després d’un plantejament gairebé plebiscitari de les eleccions de 2012. Rere l’immobilisme republicà per forçar el Govern al bloqueig hi ha una estratègia política i ideològica clara, però què n’han tret fins ara?

L’1 d’octubre passat caducava la data límit per arribar a un acord entre demòcrates i republicans per aprovar els pressupostos anuals, una fita que encara no s’ha assolit des del mandat d’Obama. L’objectiu conservador era que la Casa Blanca cedís i reduir l’impacte de l’ObamaCare, en marxa també des del primer d’aquest mes. D’ençà de la posada en funcionament d’aquesta, les negociacions han tingut escassos resultats i molts retrets, però els republicans n’estan sortint més malparats. L’opinió pública ha assenyalat de forma aclaparadora al gran i vell partit d’Abraham Lincoln com a principal responsable de la situació que viu el país. Una enquesta de la NBC i el Wall Street Journal apuntava que el 70% dels estatunidencs desaprova la feina dels congressistes republicans, mentre que un 53% té una imatge negativa del partit. Una altra enquesta, del diari Washington Post, revelava que els conservadors eren més crítics amb el paper del seu partit que els demòcrates. Tot i la preocupació i frustració ciutadana, les dades mostren una societat polaritzada davant la tasca de la seva institució política.

L’estratègia republicana al Congrés respon a una motivació ideològica, encara que profundament antipolítica, i a un estímul personal: aferrar-se a la seva promesa electoral del 2010 – tombar l’Obamacare – i assegurar-se l’escó de cara a les eleccions de la Cambra de Representants de l’any que ve. Un pla que a curt termini reforça la candidatura dels congressistes republicans (més amenaçats pels sectors ultraconservadors que pels demòcrates) encara que a llarg termini pugui afectar la imatge del partit en les eleccions al Senat o en les presidencials del 2016. La negociació a contrarrellotge sobre l’obertura del Govern federal i l’augment del sostre de l’endeutament públic també ha obert una clara escletxa entre les faccions republicanes més moderades i l’ala més reaccionària, el Tea Party. Tot i ser una minoria, és la primera vegada que el moviment encapçalat per figures com el senador Ted Cruz o la congressista Michelle Bachmann s’alça com a factor determinant en la política estatunidenca. A diferència dels conservadors més pragmàtics, el Tea Party no té res a perdre en aquesta croada; radicalitzar el discurs i fer l’impossible per oposar-se a Obama els és favorable, ja que alimenten el descontentament ciutadà que es tradueix en vots.

Qui té moltes opcions de sortir perdedor d’aquest atzucac és John Boehner, líder dels republicans a la Cambra de Representants, que s’ha vist atrapat entre els dos flancs del partit. Cedir a les pressions demòcrates li hauria suposat les crítiques del Tea Party, però adoptar una posició intransigent l’hauria allunyat dels moderats. Abocat, tard o d’hora, a proposar a votació una llei per reobrir el Govern federal, Boehner allarga agònicament el seu sacrifici.

Quan falten poques hores perquè el límit del deute dels Estats Units caduqui, només el principi d’acord entre els senadors Harry Reid i Mitch McConnell fa mantenir l’esperança d’evitar la crisi fiscal de l’Administració Obama. Un nou fracàs en les negociacions deixarà el Govern federal sense diners per afrontar el pagament de deutes, fet que tindrà un efecte econòmic desastrós a escala global. Hauran aconseguit els republicans els seus objectius? Les paraules de John McCain, senador conservador i candidat a la presidència l’any 2008, són reveladores: “la batalla està perduda des de fa setmanes, no podem demanar quelcom que no podem assolir”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s