Els casos d’espionatge posen Obama contra les cordes

Edward Snowden, ex-agent de la CIA i filtrador dels programes d’espionatge / The Guardian

En les últimes setmanes, el destapament de programes d’espionatge massiu ordenats per la Casa Blanca han posat a Barack Obama contra les cordes. Edward Snowden, un ex-agent de la CIA de 29 anys desencantat amb l’actuació del Govern, va filtrar al Guardian i al Washington Post el que s’ha convertit en una de les pitjors crisis de l’executiu estatunidenc. El passat 5 de juny els dos diaris publicaven que, des de l’any 2006, s’havia obligat a la companyia telefònica Verizon a proporcionar els números marcats, temps i freqüència de milions de trucades. L’endemà treien a la llum que l’FBI i l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) tenien en marxa, des del 2007, el programa PRISM, amb el qual tenien accés directe als servidors de grans empreses d’Internet com Microsoft, Apple, Google o Facebook per controlar als seus usuaris. Els gegants de Sillicon Valley claudicaven davant la pressió governamental i cedien el dret a recopilar correus electrònics, continguts de xats, fotografies i altres dades d’arreu del món. Dos escàndols que comparteixen un denominador comú, la intromissió governamental en les telecomunicacions, i una aparent finalitat, la lluita contra el terrorisme.

Les filtracions d’Snowden arriben en el pitjor moment per Obama, que travessa una crisi d’imatge des que el maig va ser acusat per Associated Press d’espiar a un centenar de periodistes de l’agència. El destapament d’aquests dos programes d’espionatge afebleix la credibilitat del demòcrata – fins i tot l’editorial del New York Times, sempre proper al president, deia que “ja no és de confiança” – i li pot fer perdre els vots d’aquells qui creien en un canvi en les polítiques abusives d’intromissió en la privacitat. En el seu discurs inaugural com a president l’any 2009, Obama va dir que “rebutgem com a falsa l’elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals”, però a l’hora de la veritat ha acabat practicant com a màxim dirigent dels Estats Units allò que criticava com a candidat. Tot i això, la majoria dels estatunidencs segueix veient aquest mètode com una tàctica legal per evitar el terrorisme. Una estadística que evidencia l’efectivitat del discurs de la por liderat per Bush i continuat per Obama. En la “guerra contra el terror” tot s’hi val, encara que es violi indiscriminadament en dret a la privacitat de l’usuari. Això ha portat al president a l’incomoda situació d’emparar els seus programes d’espionatge en la Patriot Act, una llei orwelliana impulsada per Bush un mes i mig després de l’atac a les torres bessones amb l’objectiu d’ampliar la capacitat de control de l’Estat.

Demòcrates i republicans van consensuar en secret, tant en el Congrés com en el Senat, l’espionatge massiu a través dels sistemes de telecomunicació. Per què hi ha hagut, doncs, tanta controvèrsia? Els programes, així com la Partriot Act, tenen efectes pràctics a nivell mundial, de manera que esdevenen una violació dels drets dels ciutadans d’arreu del món. Tot i que s’accepti per la classe política estatunidenca i per una societat cohibida amb l’ansietat i la por d’un nou atac, què passa amb els usuaris de Gmail, addictes al Facebook i membres de la comunitat Mac que no viuen sota el control imposat de la lluita contra el terrorisme? La informació filtrada per Snowden no ha agradat gens a l’altra banda de l’Atlàntic i ha estat criticada per ser una acció més pròpia de 1984 que del país i del president que es vanaglorien de ser els abanderats de la transparència. Mentrestant, la Unió Europea s’ha mostrat en contra de l’espionatge però de forma moderada, ja que en les properes setmanes ha de pactar l’acord comercial amb els Estats Units.

Amb el debat sobre la privacitat virtual sobre la taula, es fa difícil veure si la Casa Blanca seguirà amb els programes d’espionatge o el cas derivarà en un conflicte diplomàtic amb algun país afectat. En una mostra de suport a la mesura, The Economist es preguntava si Google pot saber més coses que el Govern, però cal remarcar que la mala praxis de gran part dels servidors d’Internet no exclou la crítica dels programes d’espionatge i el desencant amb la figura d’Obama. I és que, en una societat on la renúncia a la privacitat digital és el pas previ a la vida social, és perillós ignorar l’envergadura d’aquest abús de poder flagrant per part dels Estats Units.