Els atemptats de Boston fan reviure la histèria de l’11-S

El caos s'apodera de Boston després de l'explosió de les bombes/National Geographic

El caos s’apodera de Boston després de l’explosió de les bombes/National Geographic

Els atemptats de l’11 de setembre de 2001 van canviar la cara dels Estats Units. La histèria col·lectiva i la por es van apoderar dels estatunidencs, que veien per primera vegada a la història com eren ells qui rebien un atac a casa. La guerra contra el terrorisme de Bush els va portar a un estat esquizofrènic i paranoic on estaven disposats a tot per tal de treure pit davant de noves amenaces. Guantánamo, les tortures a presos o l’ocupació d’Afganistan van ser-ne algunes de les conseqüències. Malgrat gran part de la ciutadania americana pensés que s’havien evitat més atacs terroristes gràcies a les polítiques dels seus governs, 12 anys més tard els Estats Units han estat colpejats de nou en el seu territori. Els atemptats de la marató de Boston del passat 16 d’abril van tornar a fer tremolar al país més poderós del món.

Instants després que dues bombes haguessin estellat enmig de Boylston Street – la meta de la tradicional cursa – amb el resultat de tres morts i més de 200 ferits, Al-Qaeda va tornar a la ment de molts nord-americans. Al shock emocional posterior a l’atac se li afegia la incertesa de saber-ne l’autoria i si es podia repetir més enllà de Boston. Les imatges d’una de les ciutats estatunidenques més modernes col·lapsada pel terror i de ferits dessagnant-se no van contribuir a la calma. Amb l’esfondrament de les torres bessones en la memòria, ciutats com Nova York, Los Ángeles o Washington adoptaven mesures de seguretat especials per protegir els seus edificis més emblemàtics. Les autoritats de Massachusetts van tallar l’espai aeri sobre la capital, el transport terrestre i es va cridar a la població a quedar-se tancada a casa mentre la policia iniciava la persecució de Dzhokhar i Tamerlan Tsarnaev, principals sospitosos de la massacre. Originaris de Txetxènia, el germans Tsarnaev, de 19 i 26 anys, vivien i estudiaven a Cambridge des de feia 10 anys. Tamerlan, qui figurava en la llista de sospitosos de terrorisme de la CIA, va ser abatut per la policia la matinada del dia 19. L’endemà, Dzhokhar, amagat dins un vaixell a la localitat de Watertown i després de ser acorralat per la policia i l’FBI durant hores, va decidir entregar-se i posar fi a l’agònica espera dels bostonians.

Dos dies després, la policia canadenca anunciava la detenció de dos membres d’Al-Qaeda, vigilats i investigats des de feia anys, que segons Reuters planejaven un atemptat a la línia de tren que connecta Toronto i Nova York. Un altre gest que aconseguia neguitejar l’opinió pública estatunidenca. Amb Dzhokhar Tsarnaev detingut a l’hospital i pendent de judici, la capital de Massachusetts va reprendre la seva activitat i va deixar de ser la ciutat fantasma dels dies anteriors. Fortament sedat, el petit dels germans sospitosos va justificar l’atac com una manera de “defensar l’islam” i va assenyalar les guerres dels Estats Units contra l’Iraq i l’Afganistan com a principal motivació dels fets. Dzhokhar també afirmava haver preparat l’atac amb el seu germà sense cap ajuda de grups terroristes internacionals.

Els atemptats de Boston deixen al descobert dues grans mancances dels Estats Units. D’una banda, les declaracions d’un dels seus autors posen en entredit l’eficàcia de les polítiques de l’administració Bush del “tot s’hi val” contra el terrorisme. Més que reprimir, la mala praxis durant l’actuació militar a l’Orient mitjà han potenciat l’odi als Estats Units i han donat corda a l’aparició de nous corrents islàmics fonamentalistes i radicals. Una animadversió cada vegada més accentuada i recíproca entre les dues cultures. D’altra banda, la sorprenent facilitat amb què els germans Tsarnaev han col·lapsat una gran ciutat és significativa. En una setmana, dos joves han aconseguit fer explotar dues bombes en ple centre de Boston, retenir atemorits a 400.000 ciutadans a casa seva i només han estat capturats després d’una persecució on hi han participat 7.000 agents de la policia, l’FBI, els equips SWAT i els serveis d’intel·ligència. El cop més fort, però, ha estat psicològic: han fet reviure als estatunidencs la sensació de que la guerra contra el terrorisme també es lliura a casa seva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s