Guantánamo: una altra promesa incomplerta d’Obama

Presoner de la base militar de Guantánamo / Imatge del documental "Road to Guantánamo"

Presoner de la base militar de Guantánamo / Imatge del documental “Road to Guantánamo”

El missatge d’Obama era molt clar. “Tancaré Guantánamo”, repetia insistentment allà on anava durant la campanya de les presidencials del 2008. Amb l’arribada del demòcrata a la Casa Blanca, la promesa es convertia en una missió. El 22 de gener de 2009, el primer president negre dels Estats Units feia un gest esperançador al firmar tres ordres executives que permetrien tornar al país a un “alt nivell moral” en la guerra contra el terrorisme. Els documents recollien el tancament de la base naval estatunidenca en el termini d’un any, la prohibició de mètodes de tortura en els interrogatoris i la revisió sistemàtica de les polítiques de detenció i de tots els casos dels presoners de Guantánamo. La determinació d’Obama trencava amb la culpabilitat de l’administració Bush, encarregada de la creació del camp de concentració en territori cubà dies després dels atemptats del 11-S. A poc a poc, però la flama es va anar apagant.

Amb l’incompliment d’una de les seves principals promeses, Obama va rebre un revés al ser durament criticat per grups a favor dels drets humans i per gran part dels votants que havien confiat en ell. Després de gairebé dos anys amb el procés de tancament de Guantánamo congelat, el president estatunidenc va donar un pas enrere quan, el març de 2011, va anunciar que aixecaria la suspensió a les comissions militars – que ell mateix havia firmat –, fet que permetria els judicis militars a la base. Per més inri, el demòcrata va repetir que “desitjava veure Guantánamo tancat” mentre firmava una ordre executiva per reforçar la retenció indefinida de detinguts al camp sense càrrecs. “La ironia no pot ser més pronunciada”, va sentenciar Wells Dixon, advocat del Centre de Drets Constitucionals.

El debat sobre el tancament del camp de concentració estatunidenc no ha tornat a primera plana fins que a mitjans de febrer fins a 37 presos del camp van iniciar una vaga de fam per diversos motius. Mentre que els retinguts argumenten que es deu al maltractament de les còpies de l’Alcorà i a la confiscació de fotografies i correspondència, el Pentàgon ho atribueix a la “frustració” pel fracàs en el tancament de Guantánamo. La desesperació dels qui es troben tancats indefinidament ha arribat en alguns casos a punts extrems. Segons Carlos Warner, advocat defensor d’alguns dels presos en vaga, “tenen la sensació que l’única manera d’abandonar Guantánamo és la mort”. I és que, segons denuncia Amnistia Internacional, des del 2006 nou presos de Guantánamo han mort, sis dels quals per suïcidi. La publicació d’una informació del Washington Post, que revelava que els fiscals del judici als presos van tenir accés a desenes de milers de correus electrònics de la defensa, va incrementar encara més la tensió que es viu a la presó fins que, el passat 15 d’abril, un grup de detinguts del camp va revoltar-se i va atacar amb pals d’escombra als membres de seguretat. Un dia abans, el The New York Times publicava el testimoni d’un dels presoners de Guantánamo, on relatava cruament com és sotmès a alimentació forçosa i la desesperació al portar 11 anys tancat sense cap acusació. Aquests dos fets, més enllà de ser una queixa al silenci còmplice de l’administració Obama, van donar més visibilitat a la conflictiva existència de la presó.

Guantánamo és la vergonya nacional dels Estats Units amagada en un territori aliè. No només representa un incoherència flagrant amb l’ideal del país que s’autoproclama defensor de les llibertats i dels drets de l’home, sinó també un llast econòmic que, segons la periodista del The Miami Herald Carol Rosenberg, suposa un cost de 800.000 dòlars anuals per cadascun dels presos retinguts. Tot i que dels 166 detinguts 87 tenen l’aprovació del Pentàgon per a ser alliberats, res fa pensar que aquests puguin tornar algun dia a casa i que, com tant prometia Obama des de la tribuna, Guantánamo sigui tancada d’una vegada per totes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s