Les armes, en el punt de mira d’Obama

Joe Manchin i Patrick Toomey presenten l'acord pel control d'armes / Bloomberg

Joe Manchin i Patrick Toomey presenten l’acord pel control d’armes / Bloomberg

El passat 14 de desembre els alumnes de l’escola Sandy Hook, a Newtown (Connecticut, EUA), van anar a classe com qualsevol altre dia. Res feia preveure que Adam Lanza, un exalumne del centre de només 20 anys, entraria armat amb un rifle semiautomàtic i dues pistoles i acabaria amb la vida de 20 nens i set professors. Una macabre matança que posava punt i final a un 2012 marcat per la violència d’armes de foc i que suposava la vint-i-tresena massacre en els últims 20 anys en el país. La commoció per la tragèdia i el descobriment que l’assassí tenia un arsenal d’assalt a casa seva van tornar a situar el debat de les armes en primera plana. El gener de 2013 Obama va començar una complicada ofensiva contra les armes de foc en el que serà un dels objectius primordials del seu segon mandat.

La iniciativa del president, que xocava frontalment amb els interessos de l’Associació Nacional del Rifle – un dels lobbies més poderosos i més pròspers del país –, consistia en la prohibició de les armes d’assalt, a reduir de 30 a 10 el nombre màxim de bales en els carregadors en venda i la certificació de la identitat i dels antecedents de tots els compradors – que no s’exigeixen en les vendes entre particulars, que suposen un 40% del total del país –. El lleuger canvi de l’opinió pública a favor del control d’armes després de la matança de Newtown semblava donar suport a aquesta proposta, però amb els republicans controlant la Cambra de Representants i sense una majoria prou àmplia al Senat, els demòcrates van haver de fer algunes concessions. En un moviment estratègic per aconseguir vots conservadors, Harry Reid, el líder progressista a la Cambra Alta, va incloure en el projecte de llei la consideració com a delicte federal del tràfic d’armes, l’augment de mesures de seguretat a les escoles i l’extensió del control d’antecedents penals i mentals a totes les transaccions, renunciant a la prohibició dels rifles d’assalt. Aquestes maniobres evidencien la polarització de la societat nord-americana i de les seves institucions al voltant de les armes, un dels seus pilars culturals més arrelats.

A la fèrria negativa de l’ANR, que tot i ser propensa a l’extensió del control d’antecedents dels compradors d’armes ha canviat en els últims mesos el seu discurs argumentant que la proposta d’Obama suposa una amenaça pels propietaris d’armes, s’hi va sumar l’ala més corrosiva del Tea Party. Liderats pels senadors Rand Paul i Marco Rubio, en l’última setmana han amenaçat de bloquejar la votació del projecte de llei perquè no arribi a debatre’s, fet que ha estat criticat tant pels demòcrates com per altres companys de files com els veterans John McCain i Lindsey Graham, que negociaven amb el vicepresident Joe Biden el suport al control d’armes al Senat. El principal argument per rebatre aquesta iniciativa es troba en la Segona Esmena de la Constitució estatunidenca, que protegeix el dret de dur armes, mentre que els favorables a la mesura argumenten que els Estats amb les lleis més laxes sobre el control d’armes són els que pateixen un nombre més elevat de violència armada. Obama, en veure com l’actitud enrocada dels conservadors podia tirar pel terra un projecte de país de gran envergadura, va demanar a la ciutadania pressionar a la classe política perquè actuï en favor de restringir l’ús d’armes.

Sembla que, malgrat l’escepticisme inicial i les amenaces de filibusterisme, la proposta avança. Mentre el dimarts 9 de març cinc senadors republicans s’oposaven a l’intent dels conservadors de bloquejar el debat amb tàctiques dilatòries, l’endemà es va fer un pas endavant. En un esforç d’última hora, el senador Joe Manchin, un demòcrata conservador de Virgínia Occidental, i el senador Patrick Toomey, republicà de Pensilvània – ambdós reconeguts propietaris d’armes i simpatitzants de l’ANR – van fer un gest d’acostament a la verificació d’antecedents que proposa el projecte de llei de control d’armes, però sense afectar a la venda entre familiars i veïns.

 Tot i tractar-se d’una versió descafeïnada del projecte d’Obama, l’acord bipartidista obre les portes a discutir la proposta de llei al Senat, evitant-ne l’obstrucció, i a sumar-hi el màxim nombre de membres dels dos partits. Però com deia el pensador i politòleg letó Isaiah Berlin, “la política és una tragèdia on s’ha d’escollir entre una opció dolenta i una altra de molt dolenta”, i de vegades és millor renunciar a certs punts del programa que seguir estancats indefinidament en el mateix conflicte.

Tweet d'Obama sobre la necessitat de restricció d'armes / @BarackObama

Tweet d’Obama sobre la necessitat de restricció d’armes / @BarackObama

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s