Estratègia o amenaça

Kim Jong-un / Reuters

Kim Jong-un / Reuters

Després de setmanes de retrets i acusacions pel conflicte cibernètic amb la Xina, als Estats Units se li obre un nou front a Orient. Mentre la potència nord-americana segueix reforçant la seva relació amb Corea del Sud amb maniobres militars conjuntes, la veïna del nord va elevar el to d’amenaça característic de l’hermètic règim comunista i, en un comunicat carregat d’èpica militar, va anunciar l’estat de guerra amb Seül. És cert que des del final de la guerra de les corees dels anys 50 la retòrica bèl·lica de Pyongyang ha estat constant, però a què es deu aquest pas endavant del jove dictador Kim Jong-un? Es tracta d’un nou episodi de la dialèctica per tensar les cordes amb Occident o d’una amenaça real sense retorn?

L’escalada de tensions entre aquests dos països comença el 7 de març quan el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova, amb el recolzament de la Xina, “el paquet de sancions més dur que mai s’ha imposat des de l’ONU”, on es dificulten encara més les relacions comercials de Corea del Nord. Per Pyongyang, els EUA han utilitzat històricament la ONU com a aparador internacional per justificar l’agressió a altres nacions i aquest n’és un altre exemple. El règim estalinista respon amenaçant als Estats Units i a Corea del Sud amb un atac nuclear i apuntant els objectius militars a les bases americanes del Pacífic. Des de la seva creació, l’any 1949, Corea del Nord ha conviscut amb les sancions de la comunitat internacional i ha après a sobreviure amb una economia autàrquica, però l’excepcional embergadura de les restriccions actuals incrementa la probabilitat d’una confrontació amb els seus enemics. Això ha portat a l’administració Obama a firmar un compromís amb Seül perquè en cas d’una agressió del règim de Kim Jong-un poguessin respondre amb contundència. Fins i tot la Xina i Rússia, els aliats històrics de Corea del Nord, han demanat calma i prudència.

L’escepticisme a Occident sobre l’inici d’una guerra és un fet constatat. Tot i haver reaccionat a l’escalada bèl·lica amb seriositat i temor i advertint estar decidits a defensar-se, des de la Casa Blanca han sortit informacions no oficials on estan convençuts que Corea del Nord no iniciarà un conflicte. Entrar en una guerra internacional seria un suïcidi pel règim comunista. A què es deu, llavors, l’amenaça de Pyongyang? Els experts creuen que es tracta d’un pas estratègic per donar consistència a la imatge de Kim Jong-un, un jove dictador que necessita demostrar al poble que està disposat a plantar cara als Estats Units. A més, els nord-coreans sempre apugen el to de les seves amenaces quan els veïns del sud i els nord-americans realitzen maniobres militars conjuntes. Alejandro Cao, l’únic representant del país comunista a Occident assegura que “si els EUA s’endinsen un centímetre en territori nord-coreà es desencadenarà una guerra total”. Un altre factor que no fa pensar en Corea del Nord com una amenaça real és la suposada falta de capacitat tècnica per travessar el Pacífic amb un míssil i arribar a Hawaii o Alaska, ja que fins ara tots els intents han estat fallits. Els territoris nord-americans que si que estarien en el radi d’atac comunista serien la base d’Okinawa (Japó) o l’illa de Guam, objectiu dels míssils Musudan, que poden arribar a 4.000 quilòmetres.

Estratègia o amenaça? Es tracta d’un altre pas en la sobredimensionada retòrica de l’últim bastió comunista per reforçar la seva imatge o del planejament d’una guerra a gran escala? Sigui quin sigui, l’Administració Obama ha de ser pacient, conservar la prudència i no caure en l’agressivitat de les paraules nord-coreanes. És el torn de Kim Jung-un per moure fitxa. El règim de Pyongyang segueix sent el més hermètic i aïllat del món mentre que els Estats Units juguen amb la ceguera i la incertesa de tenir tota la informació al seu abast. Per això se sol dir que “informar de Corea del Nord és com informar de la final de la Super Bowl des d’un aparcament”.

One thought on “Estratègia o amenaça

  1. Corea del Sud necessita estabilitzar l’economia i moderar el règim dictatorial del seu germà Corea del Nord per no patir una sobrepoblació de nord-coreans a Seúl i a la resta del país en un cas hipotetic de abolició de l’Estat Estalinista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s